Fums

Els camps d'arròs
fumegen un blau verdós;
fum, fum, fum
dels nostres avantpassats.

És, sens dubte, una traducció lliure de la tornada de l'himne nacional (i plenament constitucional) del petit i allargassat país de Laos, on ens trobareu a partir de diumenge, fent una volta improvisada i mandrosa a través dels seus camps d'arròs. Marxem.

Marxem amb l'esperança de no haver de tornar, amb el desig de poder romandre-hi per sempre, amb les ganes de fer-ho inoblidable. La sort -la gran sort- és que només depèn de nosaltres, de la nostra manera d'enfrontar-nos a la llibertat recent estrenada, de la nostra manera d'acollir la diferència i de la nostra habilitat per representar el paper de diferents, d'alienígenes en un món d'arrossars. Depèn, en definitiva, de la nostra capacitat per somriure a cada instant, per viure el viatge amb intensitat i deixar-se anar.

Fum, fum, fum, canten els laosians amb un fervor patriòtic ja gaire bé oblidat.
Fum, fum, fum ,reciten les escoles precàries i les carreteres fangoses.
Fum, fum, fum xiuxiueugen les sirenes riverenques del Mekong, en cerimònies fúnebres plenes de balls i de músiques i d'envelats.
Fum, fum, fum dels nostres avantpassats.

Ens esperen emocions fortes amagades darrera aquesta espessa capa de fum. Som-hi.