Bangkok: la màfia del zafir

Escrivim aquest post 30 hores després de començar aquest viatge, asseguts en uns bancs de fusta de l'estació de Hualang Phon, la Grand Central de Bangkok, esperant que, d'aquí a 30 minuts, el nostre tren nocturn que ens portarà fins a Chai Mai, al nord de Tailàndia, surti de la ciutat, puntualment.

Han estat 30 hores sense gaire bé dormir. Però han valgut la pena. Amb només 30 hores hem viscut experiències difícils de trobar en el nostre dia a dia a Barcelona: hem conduït en direcció contrària per una gran avinguda plena de cotxes i tuk-tuks en hora punta per Bangkok; hem patit assetjament sexual indirecte en un lavabo d'una botiga de diamands de la capital tailandesa, hem devorat entrecot de cocodril en un carreró de la capital i ens hem enfrontat amb la màfia del zafir, una poderosa organització lúdico-criminal amb contactes i espies repartits per tota la ciutat que controlen les teves passes, vagis on vagis. Un autèntic thriller, nanos.

Ja havíem començat el dia amb els nostres vint segons de glòria al Prat. Allà ens han entrevistat fent cua a la Gate 502 pel fet d'haver estat els primers en arribar a l'aeroport (de fet, hem anat tan d'hora que quan hem arribat al Prat encara no havien obert les portes de la terminal i ens hem trobat amb tot el dispositiu d'operaris de l'aeroport recollint les cendres de la Rave Party que, cada matinada, s'hi celebra). Com en aquells reportatges tan originals de les rebaixes, hem aparegut orgullosos de ser els primers en fer el passarell. Algú ens ha vist en el TN migdia?

El dia ha continuat amb el vol fins a Viena amb sortida falsa i després hem continut direcció a Bangkok, a les vuit del vespre, amb molt bona cara.

I Bangkok s'ha presentat deu hores d'avió després, sense que la son hagi vingut a visitar-nos. Però tot i que tots els (mals) auguris apuntaven a una jornada de fatiga, caos i somnolències en la gran urb tailandesa, el jorn ha esdevingut un veritable passeig refrescant (aquí m'he passat, ho reconec) pels carrers i temples de Bangkok, a ritme de tuk-tuk, els tricicles Disney que recorren la ciutat amb ànims suïcides, però amb un somriure als llavis. I ha estat aleshores, i al llarg de les següents hores, quan ens han succeït tots els episodis frenètics que hem esmentat al principi: conduccions de pel·lícula de jamesbond, assetjaments sexuals en toilettes mal il·luminats, fast food de carrer amb tapeta de cocodril al pil-pil, i màfies del zafir seguint-nos els passos. Aquí, si no us fa res, deixarem que sigui la vostre imaginació qui escrigui els detalls de tanta aventura. Teniu barra lliure.

Per acabar el dia a Bangkok, hem rendit pleitesia al Gran Buda Reclinat, una pantagruèlica figura d'or d'un Gran Buda prenent el solet a les platges de Pukhet: una figura d'or de 48 metres de llargària protegit dins d'un dels pabellons del Wat Pho, que se'ns mostra com una de les figures escultòriques més espectaculars de l'Àsia Meridional. Impresionant.

Mentre acabem de xarrupar el darrer glop de batut de cocacola light que ens hem comprat a l'estació, tot esperant el tren, fem memòria de les nostres primeres 30 hores i un somriure ens il·lumina els llavis.