dijous, 12 d’agost del 2010

Bus, Bus, Bus

Imagineu que la carretera que uneix les dues principals ciutats d'un Estat (com per exemple, de Milà a Roma, o de Moscou a Sant Petersburg, o sense anar més lluny, de Barcelona a Madrid) sigui un corriol mig esfaltat que atravessa muntayes inaccessibles, profundes valls i poblats desèrtics.

Imagineu que el temps necessari per unir les dues grans ciutats d'un país que es troben a 380 km. de distància, sigui de més de 10 hores per carretera.

Imagineu que la pista que uneix els dos grans pols econòmics d'un país sigui d'una bellesa selvàtica tan exòtica que l'alè es quedi atrapat als vidres dels autocars que, amb penes i treballs, ressegueixen cada una de les curves de la carretera que salven, in extremis, desnivells de vertigen.

Imagineu que la ruta que uneix les dos grans capitals d'un país pugui quedar col·lapsada, tancada absolutament al tràfic rodat durant hores i hores per efecte dels desprendiments causats d'unes pluges...que duren sis mesos l'any.

Imagineu una carretera plena de gallines, vaques i nens petits jugant al seu marge, tristos mercats poblant la vorada i benzineres de postguerra i extraperlo i us estareu imaginant el camí que uneix Luang Prabang, l'antiga capital de l'imperi Lao-Lao i gran atractiu turístic del país, i Vientiane, la capital oficial de la República Comunista de Laos.

Imagineu un autocar recorrent lentament les onze hores de distància que separen aquestes dues grans urbs, i ens estereu veient a nosaltres dos, fent -avui dissabte- un exercici de carretera i manta de rècord: una hora, dues hores, tres hores, quatre hores, cinc hores, sis hores, set hores, vuit hores, nou hores, deu hores, onze hores... una darrera l'altra, sense solució de continuïtat. Una autèntica pallissa feta amb molt de gust.

Com a compensació per tanta i tanta paciència, ens regalem un hotelet cèntric i amb totes les comoditats del món (comunista) a Vientane, on ens instal·lem a quarts de nou del vespre, recent baixats de l'autobús. Eren les nou del matí que arrancàvem. Són les nou de la nit quan, per fi, som a la capital de Laos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada