Nens laosians

Nens laosians, una paraula que surt dels nostres llavis "sabaydee" i un somriure il·lumina les seves cares mentre amb les manetes et diuen hola i de la seva boca surt disparada cap a nosaltres, de retorn, la paraula "sabaydee". Aquest serà el mot que més sovint haurem pronunciat aquests últims dies i la gran majoria adreçats a aquests nens.

Laos és un país jove, només cal passejar uns minuts per les seves vil·les, pobles i ciutats per a comprovar-ho. I als nens laosians, els hi agrada que els falangs (guiris en laosià) els saludin en la seva llengua, És només quan et senten pronunciar la paraula sabaydee que les seves cares s'il·luminen i els seus somriures et meravellen.

N'hem vist molts de nens però ha estat sobretot el el trajecte en bus de Laung Prabang a Vientiane i sobretot, la passejada en moto de l'illa de Don Kongh (que us explicarem més endavant) quan hi hem estat més a prop.

Bebés que ja són nens, nens que gairebé són adults... això és el que hem vist a cada una de les casa de bambú o fusta per les que hem passades. Nens de menys de tres anys que ja s'ocupen dels germanets petits portant-los a les esquenes, nens de quatre o cinc anyets agafats de la mà d'altres nens de la seva edat o dels seus germans petits o bé tallant fusta amb ganivets o destrals que mai un nen occidental tindria el permis de tocar.

Aquests dies a Laos tinc la mateixa sensació que vaig tenir ara fa nou anys el primer cop que vaig visitar Nicaragua. Aquell setembre del 2001quan vaig tornar a Barcelona mirava els nens que em creuava pel carrer i sentia un sentiment molt complicat d'explicar, una mena de ràbia al veure que els nens occidentals tenen tot i més i que hi ha vegades que no semblen del tot feliços. Nens als que un "hola" no els fa somriure.

A Laos estic tenint les mateixes sensacions que fa nou anys... un "hola", un somriure, ensenyar una foto on hi són retratats, genera un somriure etern i una mirada que se't clava en el cor.

I els nostres cors estan ben foradats aquests dies...