Wat Pho Champasak

Hem arribat a Pakse a les 7 del matí, després de passar la nit del lloro a l'Sleeping Bus. Encara una mica encarcarats i endormiscats hem contractat els serveis d'un tuk-tuk per anar al centre de la ciutat i trobar allotjament: com que la pensió més coneguda estava a rebentar, hem caminat una mica més i es hem quedat en un motel que, per 8 euros la nit, oferia habitacions amb aigua calenta i mosquits.

Un cop hem fet el check in, cansats i amb tot el dia per davant, ens hem assegut en una terrasseta d'un restaurant, hem encarregat l'esmorzar i hem estat gaire bé dues hores assaborint la calma, el no fer res, el fet d'estar de vacances sense més plans que estar de vacances.

La xocolata del pancake ha ajudat a estimular les neurones més que el cafè lao-lao, un brevatge calentó amb gust de colacao caducat. Pakse, uns metres més enllà de la nostra terrasseta, es dibuixava com una antiga ciutat del far-west, tot i que tocaria parlar del far-east: un carrer molt ample sense esfaltar on menen tota mena d'edificis que ofereixen serveis de saloon (de massatge), cantina (fideus i arròs) i arranjament de caravanes (agències de viatges de tots colors).

Un cop ens hem despertat hem vist clar que avui calia fer una excursió al famós Wat Phu Champasak, a unes dues hores de Pakse: és el complex arqueològic més impresionant de Laos, germà petit dels famosos temples d'Angkor, a Cambodja. De fet, tots dos pertanyen al mateix imperi d'Angkor, que va dominar les valls i les planícies de Laos i Cambodja durant segles i segles, fa mil anys. El tema era com arribar-hi. Hem descartat la Sarfa local (una camioneta que no té horaris ni capacitat màxima, i que per quatre duros et porta, o no, a Champasak, amb moltes possibilitats que acabis viatjant al sostre del vehicle). Ens quedava només l'opció de fer tractes amb un conductor de furgoneta, que ens empaitava des de feia estona, i arribar a un acord econòmic beneficiós per ambdues parts. El temps, però, corria de la seva part, ja que nosaltres volíem fer aquesta excursió i ell ho sabia. Finalment, hem arribat a un pacte: anar i tornar per 25 euros. No està mal.

Hem fet el viatge cap a Champasak amb la furgoneta descapotable a tota llet per les carreteres rurals del sud de Laos. Una meravella: vida rural en directe, com si visquéssim el nostre National Geogràfic particular. Una hora més tard ens hem aturat a la riba del Mekong, esperant el transbordador que venia de l'altra banda del riu. Mitja hora més tard estàvem ja creuant de nou el riu i, un cop allà, en un tres i no res la furgoneta ens ha deixat a les portes del Temple: Benvinguts a Wat Phu Champasak.

El complex arquitectònic-arqueològic està format per un conjunt d'antics temples i pavellons mig enderrocats enclavats al bell mig de la selva laosiana, en un paratge verd i tranquil, on la pau i l'energia regnen a parts igual. El temple principal rau d'empeus, però sense sostre, al final d'unes escales de pedra natural, formades pels anys, i amagat rere frondosos arbres: és molt espectacular veure com els grans arbres de fulla perenne que han crescut als peus del temple han construït una muralla natural per salvaguardar les essències i els esperits del Wat Phu de les males companyies. La màgia del lloc et permet viure, per un instant, l'esplendorós passat de colors i vida del temple, copsar el tràfec de persones amunt i avall, seguir amb la mirada les anades i vingudes d'oracles, de sacerdots, de fidels, de vassalls i d'esclaus, d'indígenes i de descobridors de tresors, de princeses i sacrificis, d'animals mitológics i de contes de fades inundant la planície. Des de dalt de tot pots apreciar el conjunt sublim. Màgia pura.

Hem tornat pel mateix camí arraplegant més gent a la camioneta, peregrins sense bitllet de tornada a la civilització. Mentre creuàvem el Mekong el monzó ha caigut sobre nosaltres i hem tingut una tornada arrasarada sota els plàstics de colors del nostre vehicle descapotable. Cansats i mullats, hem aterrat a l'hotel, on hem sopat, hem instal·lat la mosquitera fent equilibris impossibles i ens hem quedat adormits a l'instant.