Busdistes comunistes

Vientiane és la capital de la república comunista de Laos, un Estat tan poc democràtic com ho són la resta de països on el comunisme més que la fi ha estat el mitjà per aconseguir el poder. A Vientane tot això no es palpa massa: és una ciutat provinciana i d'aspecte fràgil, amb relativament poc tràfic per ser la capital d'un país asiàtic i amb unes distàncies prou assequibles per les sorolloses i patidores rodes dels tuk-tuk autòctons,que et porten amunt i avall amb facilitat.

El que sí que es palpa a Vientane és aquest comunisme de cartró pedra en la impostada arquitectura soviètica de formes rectangulars i avorridíssims angles rectes. I també en la seva frustrada alegoria de la pàtria i el proletariat en algun dels seus monuments més emblemàtics.

Hem fet a Vientane un dia molt rodó i amb molta calor. De fet, ha estat un migdia, de deu del matí a quarts de tres de la tarda, moment en el qual el sol i la calor imperial ens han derrotat definitivament i ens hem hagut d'amagar, primer, en un restaurant occidentalitzat (hamburguesa catalana, hem menjat) i posteriorment a l'hotel on ens guardàven les motxilles fins a l'hora de l'arribada del conductor que ens duria a l'Sleeping Bus (veure post posterior) cap a Pakse.

Durant el matí hem vist el palau presidencial del vividor corrupte que dirigeix els designis d'aquest pobre país, hem visitat el temple més antic de la ciutat (salvat de les ordes siameses durant les guerres del segle XIX), hem passejat sota una calor infernal pels Champs Elysees de la capital i hem pujat a una espècie d'Arc del Triomf molt laosià (Patuxai pels amics) que corona la rectilínia avinguda i que té unes vistes espectaculars des del seu tercer pis.

I des d'allà, hem marxat amb tuk-tuk fins a l'espectaculat Wat Pha That Luang, un monument que tracta d'honorar les essències de la religió budista i del règim patriota-comunista en un dificilíssim i molt precari equilibri. D'aquest sincretisme de saló en surt un temple daurat en forma de búnquer custodiat per uns grans falos d'or amb forma de míssil, com si tot plegat fos un pastís d'aniversari ple d'espelmes punxegudes i grogues amenaçant el món amb coets de juguet. Tot una troballa.