Mc Giver i la mosquitera

Segon dia de viatge. Un dia molt intens de tren, tuk-tuk, autocar, autobús i barca fins a Laos: quinze hores de tren entre Bangkok i Chai Mai. Deu minuts de tuk-tuk fins a l'estació d'autobusos. Pipi ràpid que el bus marxa. Tres hores de bus entre Chai Mai i Chai Rai a bord d'un vehicle amb els amortiguadors desfets per la calor. Un cop a Chai Rai, mitja hora per reposar i agafar un autocar de joguina (la vermellosa rèplica tailandesa del famós "Coche Encarnado & Coche Azul") que durant dues hores transita fins a la frontera tailandesa-laosiana (Chiang Khong) mentre assaborim una tapeta de mango amb sal i bitxo. Delicatessen. Passades les dues hores, arribada la frontera, control de passaports i barca creuant el Mekong: de Tailàndia a Laos només hi ha 300 metres de riu. Frontera laosiana, visat immediat i millonaris: 100 dòllars es converteixen en 821.000 kips. Som rics. I per fi em arribat a Huay Xai, Laos.

Després d'aquest viatge a través del sudest asiàtic, toca descansar. Busquem un hostel baratet i còmode on passar la primera nit en un llit de debò des de fa 48 hores. Cerveseta, sopar lao-lao i visita relaxant al temple de la muntanya de Huay Xai, on 12.000 monjos taronges resen un tantra hipnotitzant celebrant el capvespre. El millor local de chill out de la ciutat.

Un cop arribem a l'habitació, ja sopats, toca preparar la trinxera: cridem a files els enginyers aeronàutics, els estrategues militars i les floristes de la Rambla per decidir quina és la millor manera de penjar la mosquitera sobre el llit de 2x2 de la Guest House: després de debats intensos i de discussions bizantines, el McGiver que tots portem a dins sorgeix de forma espectaculasr per idear un complicadíssim entramet de fils, palanques, ganxos i suports que faran possible allò que semblava impossible: que la mosquitera leviti durant tota la nit per sobre nostre, barrant el pas a qualsevol bitxo que intentés acostar-se als nostres dominis. Missió complerta. Bona nit.