Don Khon, el nostre paradís particular a les 4.000 illes. Dos dies de relax absolut. Ens ho hem guanyat.
Abandonem Don Det en una petita barca a motor i en poc més d'un quart d'hora arribem a Don Khon, on segons havíem pensat, ens quedarem una nit abans de fer camí cap a Cambotja. Som a l'equador del viatge i volem carregar piles pel que queda.
Baixem de la barca i comencem a caminar per buscar el que no vam trobar a l'illa anterior, un bungalow a peu de riu. Mirem per aquí i per allà quan descobrim el Pan Bungalow i preguntem si els hi queda alguna coseta per a nosaltres. Com sempre, la primera intenció dels hotelers és mostrar-nos el més baratet i així la mestressa ens intenta ensenyar el primer bungalow que té a peu de carrer. "Near the river" li diem i aleshores ens fa un somriure i ens diu "veniu, veniu". Caminem per un camí de lloses de pedra dirigint-nos cap el riu i allà hi trobem tres magnífics bungalows a poc més de dos metres del riu.
En queda un únic de lliure i com una parella d'anglesos que ens anem trobant des de fa uns dies ens han seguit per veure'l ells també, al primer cop d'ull li dic a la senyora que ens el quedem. En Marc no a tingut ni temps per veure'l...
Un cop la parella i la mestressa han marxat, ens mirem ben bé el bungalow i ens adonem que és el millor que hem pogut triar. Dos enormes llits, un lavabo amb una petita zona de pedres al terre per a fer-nos massatges podals, una terrasseta amb dues tumbones i una hamaca. El paradís!
Quan encara no fa ni deu minuts que hem arribat ens mirem i deixem anar un "i si ens quedem un parell de nits?". I dit i fet, aquests dos dies han estat per passejar poc, llegir molt (la meitat final de "El Xino" de Mankel ha estat devorat) i menjar extraordinariàment bé en un petit restaurant de la zona.
Bé, cal dir que vam fer una petita excursió a veure la famosa locomotora francesa que fa arrels al mig d'un bassal, on abans hi havia una petita línia fèrrea que recorria l'illa i també vem anar a veure les cascades Li Phi, el primer lloc on hem vist turistes en massa. I és que els amics tailandesos aprofiten que són tan a prop de Laos per venir a passar el dia muntats en divertits busos tuk-tuk... i a més vénen ben carregats amb càmeres, teleobjectius, càmeres de vídeo i trípodes que et fan gairebé avergonyir quan treus la teva càmera Canon.
I així hem passat els dies, ajeguts a les tumbones i l'hamaca disfrutant de les meravellosos i inolvidables postes de sol del Mekong.
Tan relaxats que poc més podem dir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada