La ciutat dels mil miralls (2a part)

Després de la petita migdiada reparadora, poc abans de les sis de la tarda, hem fet un primer intent de sortir de l'hotel. Des de la recepció/agència de viatges/ locutori de l'hotel ens n'hem adonat que plovia, així que hem tornat a pels "canguros" per a no mullar-nos massa. El planning era carregat: canviar dollars a kips, comprar l'excursió de demà a les cascades, passejar pel mercat nocturn, fer una cervesa a un dels bars amb wifi, fer-nos un massatge i sopar tranquilament. I així hagués estat si no hagués fos per...

La pluja.

Quan encara queien quatre gotes ens hem ficat en una de les agències de viatges i hem reservat plaça en una furgoneta que ens portarà demà a les cascades. Després de pagar, en dollars perquè no teníem prous kips, hem vist que la pluja s'havia maximitzat en pocs moments però, valents com som, no ens ho hem pensat dos cops i hem començat a caminar. Als 50 metres ja érem prou xops com per a refugiar-nos durant uns minuts. A l'altra banda del carrer hem vist una taula buida en un restaurant i hem decidit improvitzadament que soparíem allà. El restaurant és un dels que té una terrassa a la vora del riu i està cobert per un toldall. Fantàstic, segurament, quan no plou com avui.

Quan estàvem creuant el carrer, hem vist que una parella ens avançava per a robar-nos la taula que quedava lliure però el cambrer, molt amablement ha parlat amb uns laosians que ocupaven una taula gran per a que es féssin a un lloc i nosaltres poguéssim seure en una punta de la taula. Ho havíem aconseguit, ja no ens mullaríem!

Només seure però, he vist una gran bossa d'aigua d'aquestes que es formen en els toldalls i de les que si no treus l'aigua amb cura acaben rebentant. Bé, semblava que si per un hipotètic cas això passés, el raig d'aigua es dirigiria cap el Marc, així que l'he avisat:

- Ves amb compte que si això rebenta, potser esquitxa - i m'he posat a llegir en veu alta el menú- Lao beer, mojito, cahipi.... XOOOOOOOF!!!!!!!!!

Els més de 20 litres d'aigua que la bossa del toldall reservava, han acabat explotant i caient sobre nosaltres com una gran dutxa d'aigua freda. I què fas en aquestes ocasions? Bé, per les nostres contrades suposo que enfadar-te moltíssim, queixar-te al cambrer i fer que et convidin a sopar un mes seguit. Aquí en canvi, hem rigut de nosaltres mateixos de valent, fent coral amb la resta de taules que ens miràvem com si fóssim uns còmics que acabaven de fer el seu millor gag. Humor fresc que diria el nostre amic Serres.

I així ha estat com hem pres la segona dutxa del dia, aquest cop vestits. No cal dir que aquesta tarda estrenava la meva blusa de cotó blanc que vaig comprar ahir al mercat nocturn. Els ulls del cambrer laosià encara no s'han recuperat de veure de cop, tals transparències. Mare de déu santíssima!!!

I així ha estat com hem tornat a l'hotel de nou. Ens hem tret la roba tan aviat com hem pogut i em penso que ha sigut aleshores que m'he enfadat amb mi mateixa - mira que l'havia vist la bossa d'aigua jo...- però bé, poc a poc el mal humor ha anat canviant quan, hem canviat de plans i hem decidit anar a sopar directament.

Amb roba neta, i sobretot eixuta, hem tornat a sortir de l'hotel i ens hem assegut en una de les taules d'un dels locals amb wifi de la ciutat. Mentre ens cruspíem una sopa de tofu amb verduretes, un plat de noddles amb vegetals, un arròs amb pollastre i - com encara teníem gana- una sopa de llet de coco amb pollastre, hem aprofitat per publicar els posts al blog, escriure a les famílies i mirar la premsa - l'esportiva en primer lloc, és clar-.

La nit s'havia arreglat totalment i les dues cerveses Lao també ajudaven, així que de camí cap a l'hotel ens hem regalat un final feliç: un massatge de mitja hora als peus amb una petita propina per l'esquena que ens ha deixat feliçment relaxats.

O què us pensàveu que era això del final feliç?
(redactat per l'Anna)