Zzzzzzzzzzzzzzz

Si Phan Don, les 4000 illes, són un indret únic. Illes i illots que, com si fossin balenes en continua emigració, apareixen i desapareixen temporalment en funció del cabal del Mekong. Durant l'època de pluges monzòniques el riu multiplica per mil els seus metres cúbics i es cruspeix sense miraments un bon grapat de les quatre mil illes de l'arxipièleg, que queden sota les seves aigües. Passats uns mesos, per art de màgia i gràcies a la sequera de l'època sense pluges, centenars d'illots sorgeixen del no res, suren de nou cap a la superfície i desperten del seu somni d'hivern. Reviuen. Per tornar a morir, mesos després.

Movent-nos en aquest món de màgia fluvial, avui farem un saltet i, d'oca a oca, anirem a parar a una altra illa: de Don Khong a Don Det i tiro porqué me toca.

Fem les motxilles i som-hi. Arribem a Don Det a quart d'onze del matí, després d'una horeta i escaig a bord d'una barqueta amb motor que transita per l'autopista sense peatge que és el Mekong.

Don Det s'està convertint en l'illa preferida d'entre les 4000 illes. Així ho profetitza el Gran Llibre Sagrat, la Lonely Planet. On rau l'èxit d'aquest illot? Com es pot destacar d'entre 4000 competidors? Segurament hi ha diverses fórmules que et porten a l'excel·lència. La de Don Det és la següent: Bars de copes regentats per "falangs" (estrangers, majoritàriament occidentals). Festa tranquila. Copes. Preus econòmics. Joves motxilers. Cervesa fresca. Coixins al terra. Lingua franca. Entorn tranquil, mekong de banda ampla i activitats diürnes de rafting i panxing a parts iguals. Turisme amb ganes de diversió, lligar i riure acompanyat del rumor amorós del Mekong. I si a tota aquesta amanida li afegim unes fulles de maria a la sopa, al còctel o els cacahuets de l'aperitiu, tindreu la fórmula completa de l'èxit de Don Det.

Poc donats a aquests excessos en èpoques de pluges, hem decidit enretirar-nos una mica del rovell de l'ou i hem anat a parar a una habitació amb mosquitera, cinc-cents metres més enllà del centre. Des de la finestra estant, i un cop esmorzades i devorades amb fruïció unes truitetes de carbassa i xampinyons, hem copsat de seguida que el poble encara dormia la ressaca de la nit anterior: els gats romanien estirats a les escaletes dels restaurants, els porticons de les Guest House estaven tancats, les cares dels laosians eren plenes de lleganyes i badalls i els carrers deserts. Amb el cansament acumulat per més de deu dies de viatge hem decidit acoplar-nos al ritme de Don Det i hem planejat un dia sense plans: dormir molt, escriure, passejar poquet i menjar a dojo.

El dia ha anat passant, el sol ha anat fent la seva ruta habitual amb certa mandra però amb professionalitat, i la pluja ha anat, ha vingut i ha tornat entre estornuts i ventiladors. Dia de relax absolut, a la vora del Mekong, en un illa amb ganes de ser Eivissa però que supera de llarg la calma de Menorca: és clar que ni la marihuana -en pols, fumada o com a estrella invitada a l'amanida de papaya-, pot trencar la calma i la tranquilitat de l'arxipièlag del Si Phan Don, al sur de Laos.